CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER EDIFICIS

CERTIFICAT EFICIENCIA ENERGETICA PER EDIFICIS

Publicat dins de Honoraris de Feines Fixes | Etiquetat com a | 1 comentari

El bosc en crisis o com malmetre el patrimoni natural

Article publicat a la revista Recvll de Blanes el julio del 2012

El bosc amb crisis, o com malmetre el patrimoni natural.

Fa uns dies, vaig llegir que el dia 7 de juny es va inaugurar a la casa Saladrigues una exposició sobre els boscos, patrocinada per l’ajuntament de Blanes i la fundació “La Caixa”, d’aquest fet extrec el que consta a la web de l’ajuntament de Blanes. La inauguració de la mostra que van encapçalar l’alcalde de Blanes, Josep Marigó, el secretari general de la Fundació “la Caixa”, Lluís Reverter i la delegada general a Girona d’aquesta entitat bancària, Maria Alsina; així com regidors i regidores de l’Ajuntament de Blanes….. Amb curiositat, vaig fer cap a l’exposició, ja que el tema dels boscos i la natura, m’interessa i me n’agrada gaudir-ne sempre que puc. Be, es una exposició didàctica, abocada a un públic general que els hi farà descobrir temes basics del bosc, però interessants i necessaris de conèixer. Vaig trobar a faltar un apartat que no es desconegut per ningú, però que considero de molta importància, la relació de l’home amb el bosc (extensibles a qualsevol camp de la natura), una relació que tindria que ser de màxim respecte i complicitat. La màxima d’aquesta relació, es la que fa anys un amic meu alemany amb va comentar en una passejada per l’entorn de Blanes, al tindre una gran sorpresa per la seva part, de veure com estaven de bruts els indrets per on passàvem. A nosaltres ens ensenyen a deixar el bosc net per que el que vingui darrera el pugui gaudir tal hi com l’hem gaudit nosaltres.

El bosc com abocador de runes i mobles

 

Desprès de sortir de l’aposició vaig fer una recapitulació d’imatges del bosc de Blanes, que tinc molt registrades al meu conscient i que algunes il·lustren aquest article (tot i que no son exclusives dels boscos de Blanes aquí te una incidència molt gran). Imatges que no tenen res de respectuós, de complicitat i de relació d’un ser racional amb el seu entorn natural que l’hi dona vida.

Les restes que no es poden vendre

 

Mirant la realitat geogràfica de Blanes, tots sabem que te poc terme municipal comparat amb altres municipis, però tot i que es petit es prou ric  paisatgísticament, com per pensar en mantenir-ho mínimament digne per que en pugui gaudir tant els blanencs com els forasters. Olot te una població semblant a Blanes…mireu el seu entorn, res a veure.

De cop vaig pensar que totes aquestes autoritat que promouen una exposició interessant, que diuen paraules interessants i que surten a la foto. Que han fet, que fan i que pensen fer, per que el entorn de Blanes, els seus boscos, el riu i per extensió les platges i les cales (ja que a la costa Brava els pins arriben fins el mar), estiguin mínimament nets i amb condicions de ser gaudits i utilitzats per tots. Es increïble que un passeig per qualsevol indret natural que envolta Blanes, sigui un recorregut de deixalles d’obra, electrodomèstics vells, mobles, fundes de cablejat de coure robat…etc, etc. Sense contar amb els no menys típics incívics  que s’emporten el menjar a qualsevol espai natural i tot acabant el llençat allà mateix.

Restes de robatoris, fundes de cablejat de coure

Restes de robatoris, fundes de cablejat de coure

Suposo que si parlem amb l’ajuntament , ens sortirà que amb la crisis…… , però no Srs. això no es solsamènt problema de la crisis (abans de la crisis també estava brut el bosc), es problema d’educació ciutadana, es problema de que l’ajuntament utilitzi els mitjans humans de que disposa i faci una funció de control i de fiscalització dels espais naturals, que els empleats municipals que tan diligents son a l’hora de posar multes a les noves zones blaves, tinguin la mateixa diligencia per controlar abocaments de tot tipus al bosc, controlar a la gent que menja dins del cotxe a indrets naturals i llença totes les restes per la finestra, la gent que canvia l’oli del cotxe en mig del bosc generant una contaminació devastadora. Estic a favor que es potenciem  l’ utilització dels terrenys rústics per part dels seus propietaris,  això generaria una conservació i neteja de les finques (pensem que als anys 60, tot l’entorn de blanes que ara son boscos eren terres de cultiu). La feina de l’ajuntament es fomentar i a l’hora controlar aquesta utilització i acotar els   assentaments  que s’han generat i s’estan generant d’un “barraquisme rural” indecorós i que es el que impera a l’entorn de Blanes. No estic parlant de multar, que sembla que es l’únic que acaba fent un ajuntament, si no de explicar, fomentar i incentivar l’ utilització positiva de la zona rustica. Això no vol dir que al final no es tinguin que utilitzar mides coactives amb qui no respecti les normes. Però primer siguem creatius.

Es fomenta el barraquisme rural

Es fomenta el barraquisme rura

Deixem el discurs de la crisis, del que son directament responsables les actuacions politiques d’aquestos darrers anys i passem a funcionar amb una altra mentalitat d’optimació dels recursos que ja tenim i que mantenim tots els ciutadans. Que aquests recursos s’apliquin amb criteris de productivitat empresarial, en benefici del poble i en aquest cas també de la natura.

Joan S. Surís i Sala

Publicat dins de Articles Publicats | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

Servicios integrales para la Arquitectura/Construccion (Castellano)

En cuanto ustedes quieran hacerse una vivienda, reformar un edificio, generar una promoción o cualquiera de las variantes que presenta el mundo de la construcción, confíen en Arq.Téc, nuestra experiencia y profesionalidad hará que su proyecto sea viable, buscando siempre las mejores soluciones y la mejor relación calidad precio.
Usted solamente tiene que tener un interlocutor Arq.Téc, nosotros nos ocupamos de todo, desde la primera idea, asesoramiento para la adquisición de los solares, trámites ayuntamiento, etc. Hasta la realización y ejecución del proyecto. Nuestra meta es, que su máxima preocupación sea disfrutar del producto final acabado.

Ver Pdf. Con obras realizadas y valoracion de las mismas:

Español Servicios integrales Construccion/Arquitectura Arq.tec

Publicat dins de Cap a la rehabilitacio d'edificis, Honoraris de Feines Fixes | 1 comentari

SERVEIS INTEGRALS PER LA CONSTRUCCIO (Catala)

SERVEIS INTEGRALS CAT

Quant vostès vulguin fer-se una vivenda, reformar un edifici, generar una promoció o qualsevol de les variants que presenta el mon de la construcció, cofi-hi amb Arq.Tec, la nostre experiència i professionalitat farà que el seu projecte sigui viable, buscant sempre les millors solucions i la millor relació qualitat preu.

Vostè solsamènt te que tindre un interlocutor Arq.Tec, nosaltres ens ocupem de tot, des de la primera idea, assessorament per l’adquisició del solars, tràmits ajuntament, etc. Fins a la realització i execució del projecte. La nostra fita es, que la seva màxima preocupació sigui  gaudir del producte final acabat.

Veure pdf. amb obres realitzades i valoracions de les obres:

Catala serveis integrals construccio/arquitectura Arq.tec

 

Publicat dins de Cap a la rehabilitacio d'edificis, Honoraris de Feines Fixes | Envia un comentari

L’ILLA ISOZAKI…. O L’ARQUITECTURA MIRACULOSA.

Article publicat a la revista Recvll de Blanes el març del 2011

L’illa Isozaki versus la vall d’en Burg.

Arran de l’èxit regenerador del Guggenheim per a la ciutat de Bilbao, van ser moltes altres d’arreu que es van apuntar a la moda de fer un edifici emblemàtic firmat per un arquitecte estrella per fer que les seves ciutats sortissin al mapa i fos el seu motiu de regeneració econòmica… casi mai va ser aixi, això esta molt ben explicat al llibre de Llàtzer Moix – l’Arquitectura Miraculosa, Ed. Anagrama. Com no, Blanes també es va contagiar de la febre d’arquitectura emblemàtica i es va contractar a l’arquitecte A. Isozaki, per donar aquest toc cosmopolita a l’illa que separa el Blanes antic de la zona dels Pins. El projecte a la zona de la Vall d’en Burg, va ser una explosió de fantasia buida de contingut, que la davallada econòmica que patim a posat al seu lloc, però no vull entrar a valorar el projecte Isozaki. Vull passar pagina i parlà del futur.

Projecte del parc de la vall d'en Burg

Com ja haureu notat, Blanes te un dèficit importantíssim de zones de lleure, passeig i reunió. Per desídia i per comoditat s’ha donat tota aquesta responsabilitat al Passeig de Mar i sort en tenim d’aquest espai, però a l’hora ha estat el parany. Com que ja tenim una zona d’esbarjo tant potent i amb tanta atracció tant per al ciudatà com per al foraster, els diferents equips de govern s’han dedicat a altres coses mes “urgents…”  com sempre amb una “amplia visió” que compren els quatre anys de mandat.

Si tenim amplitud de mires, pensarem quin Blanes volem per al futur i projectarem a llarg termini, no amb caire electoralista, no entra’n en la eterna discussió centre/barris, no són també les gents dels barris qui baixen a passejar per al centre i per al Passeig de Mar?. Es tot el poble el que es beneficia dels espais públics.

El nou POUM aprovat fa poc demostra el que he comentat abans. No es un projecte que desenvolupi un model de poble madurat, amb projecció de futur, amb una filosofia de vida i de creixement. Es un pla general que nomes posa pedaços i genera mes sol per construir. Els grans problemes del poble no els toca; ordenar un urbanisme caòtic deixat de la ma de deu durant dècades (si no, pugeu a Sant Joan i ploreu davant el caos que s’obre als vostres peus), la circulació a Blanes pedaç rere pedaç, parcs…que es això?, espais de lleure per els infants (abans de la festa major es va inaugurar “els columpios” un èxit total d’afluència, però es que hi ha molts mes llocs a on portar la canalla? A una població com Blanes que a crescut molt i amb molta gent jova que te nens? .

Si aquesta casa continua confiant-me un espai per expressar-me, anirem entrant a poc a poc en tots els temes que crec que s’haurien de  millorar i no solsamènt per anomenar-los si no que donar possibles solucions viables.

seccio del projecte del parc de la vall d'en Burg

En aquesta línea i aprofitant la noticia de la dissolució del Consorci Portal Costa Brava-Illa de Blanes, tindríem que recuperar la vall d’en Burg, tan el nom com el territori, per al poble. Aquest espai que va ser antigament una riera i un lloc inhòspit que separava físicament el poble de Blanes de la zona dels pins cada cop que hi havia una riuada, que modernament ha sigut una ferida sense curar que ha continuat separant el poble amb aprofitaments esportius poc encertats i molta deixadesa, s’hauria de convertir en un espai que faci de sutura entre els Pins, la Plantera i el Casc Antic de Blanes, un espai que endinsi a la gent del Passeig de Mar cap a l’interior , fins i tot fins el riu, un altre gran desconegut de la nostre gent.

Fem que el Passeig del Mar s’apropi a la trama urbana per mitja d’una rambla, passeig, parc…. Aprofitem l’espai per al que realment necessita el ciutadà, espais oberts per gaudir-ne, espais que generin poble, tant per el lligam urbanístic que representa com per l’ús i la funció que aquest dona a la ciutadania. El dibuix que il·lustra aquest article no pretén ser el projecte que s’hi ha que realitzar aquí, però si dona una idea del que podria ser aquest lloc i de les necessitats que cobriria una actuació d’aquest estil, una rambla que uneix el mar amb el riu per mitjà de l’avinguda Catalunya, una gran borsa de pàrking soterrat per a que la gent que arribi a Blanes aparqui tranquil·lament i gaudeixi del nostre poble, per passejar, comprar, fer negocis i tot el que una Vila com la nostre pot oferir. Zones de Joc per  a infants i adolescents, zones que millorin la  connectivitat…

Fer una central d’autobusos amb capacitat i instal·lacions necessàries per a que es converteixi en un centre de comunicacions real que descongestioni Blanes.

Bàsicament el que proposo es que el poble s’apropiï d’aquest espai fent-s’ho seu i l’utilitzi amb benefici de tots. Que siguem egoistes amb els nostres espais i els utilitzem, que comencem a projectar un poble cohesionat i amb empenta i que no deixem que continuïn fen de la nostra Vila un sac de pedaços.

Publicat dins de Articles Publicats | 1 comentari

Rehabilitació del Palau dels vescomtes de Cabrera a Blanes

 

EL PALAU DELS VESCOMTES DE CABRERA……..EL GRAN OBLIDAT?

Publicat al Recvull d’agost del 2010

La conversa. Conversant amb l’amic Pere Reixac sobre un tema que ens apassiona a tots dos, Blanes, l’hi vaig parlar d’algunes idees i d’alguns projectes que fa temps que corren per al meu cap i per la meva taula de dibuix. De tots els temes parlats em va donar l’opció de  posar-ho per escrit, oferint generosament la plataforma que dona la revista Recvll. Em va semblar molt interessant ja que sempre he cregut que aquesta revista tindria que ser la consciencia del poble de Blanes i generar debat sobre temes de la nostra vila. Donat que es celebren els  actes commemoratius del 750è aniversari de la Carta de franqueses de la Vila de Blanes (1260-2010) i l’expansió de Blanes sota el mandat dels Vescomtes de Cabrera, us parlaré del meu projecte per un gran oblidat, el Palau del Vescomtes de Cabrera, que per molts solament representa l’església parroquial i l’esbarjo. Companys, tenim un Palau que fou començat a construir a mitjans del segle XI per Bernat de Cabrera, vescomte de Cabrera i Girona, però que només va poder veure acabada l’església. El palau-castell fou dut a terme pel  seu successor i net, Bernardí. Blanes era un poble encerclat per muralles i dins d’aquestes i elegint un punt elevat, es construïren l’església i el Palau. Ambdós  edificis són de plena època gòtica. Tenim un edifici gòtic civil oblidat….quants pobles no voldrien un regal com aquest?

 Alçat Est Palau V. Cabrera. Projecte

Un xic d’història. El Palau tenia traçat rectangular, gairebé quadrat, i les sales s’hi distribuïen en dues plantes, a l’entorn del pati central. En aquest i descoberta, hi havia la solemne escala per pujar al pis superior. Tota la part dreta de l’edifici ha desaparegut, precisament on el desnivell del terreny obligava a una construcció mes alta i imponent. Es suposa que la seva destrucció ja tingué lloc en algun fet d’armes que esdevingué a Blanes durant el segle XVII, tal vegada per als francesos. Abandonament, incendis durant la Guerra Civil i posteriors reconstruccions, deixen l’edifici tal com el coneixem actualment. Bàsicament tenim una magnifica ruïna gòtica en un punt immillorable del poble. Es pot veure pràcticament des de tot arreu, si més no la torre. Tot i que últimament amb el gran creixement del poble és més difícil aquesta visió. És un edifici llargament desaprofitat i amb un gran potencial per a Blanes.

La idea. La idea del projecte és que aquest conjunt torni a assolir l’ importància que havia tingut, però des d’un punt de vista social i cultural, que permeti acostar no solament el fet religiós a tot el poble, si no treure tot el potencial social i cultural que pot donar de sí aquest edifici i el seu entorn restaurat. En una conversa que es va mantindre amb el Bisbat de Girona, aquest estava encantat de cedir part de l’ús al poble per a activitats civils.

maqueta1

Es pretén que el poble s’apropiï del Palau per mitjà d’activitats no únicament religioses, si no musicals, corals, museístiques, teatrals, infantils, socials…tot i te cabuda. Depèn de la gent i de la il·lusió que si posi, el projecte dona idees d’utilització però no es tanca a res.

Així doncs, anem a pams. Què podríem fer al respecte?

La plaça. Es proposa una intervenció molt important a l’entorn per retornar la plaça a les seves funcions primigènies i potenciar-ne de modernes. Un punt important d’aquesta actuació es obrir un carrer a la zona nord del conjunt,(fet que contempla el POUM de Blanes) que faria  que la plaça es connectés amb la zona est (absis) provocant  que tot l’entorn del conjunt es mantingués a una sola cota, i que l’accés a tot el conjunt, fos a peu pla.

Vista Aérea del Palau i l’entorn

Es modificaria la plaça elevant la cota actual i es realitzaria a sota un aparcament per a cotxes de dues plantes que dona cabuda a mes de 50 vehicles, millorant el problema d’aparcament per a les cerimònies i manifestacions artístiques -socials.

Per accedir a la plaça es formarien unes escalinates (que ja existien a l’antiguitat) que barren la plaça a la funció que a assolit actualment de pàrking. Per facilitar-ne l’entrada a persones amb problemes o discapacitades es pot utilitzar l’ascensor que es crea a l’aparcament soterrat o es pot arribar per al nou accés des de la part del darrera de l’església.

L’obertura del carrer de l’ala nord, compleix dos factors; per un costat enllaçar la porta principal amb l’abscís i donar la visió de tot el conjunt al poder voltar-ho pràcticament tot. Desprès veurem que amb l’adequació de la zona est del conjunt, tindríem també accés a noves funcions.

El Palau. Del Palau, que en aquest moments no té cap de les dependències originals, ja que van ser  completament derruïdes, resten únicament de peu part de les muralles. En aquest edifici l’actuació és la més important, ja que es pretén que torni a tenir la volumetria i la importància que va tenir al seu moment. Amb l’ intervenció s’intentarà recuperar aspecte i dimensions de l’estat original del Palau, sense entrar en reinterpretacions historicistes del conjunt. Sempre es deixarà molt clar, tant formalment com mitjançant els materials que s’utilitzin,  a quina part de l’edifici s’actua, potenciant la visió de les restes gòtiques existents.

Auditori Palau i Pati interior

Al Palau s’hi col·loca l’auditori/teatre, biblioteca, despatxos, sales d’usos socials, aules de catequesis, tallers plàstics per a infants….i tot un programa que es pot re-definir constantment. Us intentaré descriure sense fer-me massa pesat com quedaria l’edifici:

A la planta baixa (nivell 0), es realitzen l’auditori/teatre/cinema, i totes les dependències annexades a aquestes funcions, control d’accés, bar, WC, i zona de reunió.

El vestíbul de l’auditori es transforma en un espai a tota alçada que permet veure els diferents nivells de l’edifici i que està obert a les vistes sobre el poble i el mar.

Al nivell 1, apareixeria un pati elevat porticat, que organitza els espais de la  planta: despatxos parroquials, biblioteca, sala d’audiovisuals, zona d’activitats plàstiques i banys.

Al nivell 2, trobem la funció mes doctrinal, amb les aules de catequesis, unides per un passadís que s’obre al pati interior, i les aules amb vistes al  poble i al mar.

El terrat es un nivell només de manteniment i d’instal·lacions, tot i que té una impressionant vista i no es pot descartar una possible utilització lúdica.

Edificis ala nord. En aquests edificis hi situem el museu parroquial, i l’espai de Carites. Al lloc que existia l’antiga capella de santa Anna, patrona de Blanes, s’hi col·loca el museu. Aquest museu s’entén com un espai continuo que va donant pas a les diferents manifestacions artístiques; retaules, imatges, quadres, codis antics, reliquiaris i diferents espais vinculades amb les pràctiques religioses i exposicions itinerants.  L’ il·luminació prové de la creació d’uns lluernaris formats pel tall que es deixa entre els murs actuals i la nova coberta. (aquest edifici actualment no té taulada). El museu s’entén com una caixa tancada, que solament té dues visions exteriors, una a la plaça, quan s’entra (el món exterior) i l’altre a un pati/claustre, quant ja t’has endinsat al museu (el recolliment). A continuació del museu, però separat pel pati/claustre, trobaríem l’edifici de Carites, que aprofita part de l’antiga muralla del segle XVII que tancava el conjunt nord,  per articular un petit edifici que fa la funció de centre d’acollida i de magatzem de roba i altres donacions. Aquest edifici es composa de planta baixa; recepció, cuina, menjador i sala d’estar i s’entén com un espai obert que dona acollida a tothom. La planta primera pot recollir algunes habitacions.

Cloenda. Espero que aquesta explicació, mes plena d’il·lusió que de qualitat literària, no hagi resultat molt feixuga per el lector i aconsegueixi introduir les ganes de reivindicar per a tot el poble aquest magnífic i oblidat edifici, per convertir-ho en un referent cultural i social de tots els Blanencs.

Publicat dins de Articles Publicats | Envia un comentari

Rehabilitació edifici habitatges lloguer a Blanes

Es tracte de la rehabilitació d’un edifici de vivendes molt degradat, per donar-hi la funció d’habitatges de lloguer. El programa funcional o de necessitats definit pel promotor, és d’un edifici amb local a la planta baixa, habitatges fins a la última planta, mes un terrat d’us comunitari. l’Edifici, situat al C/ Esperança 45, consta de pl. baixa, tres pl. pisos per sobre la rasant del carrer i un terrat amb un estudi. A més a la planta baixa del edifici, es situa l’accés als habitatges de les plantes superiors.

Estat inicial de la finca.

El projecte s’estructura amb un nucli de comunicacions verticals. L’accés es realitza des del C/ Esperança, en un extrem de la planta, quedant-ne resta lliure com a local comercial. La distribució és de dos habitatges per planta, quedant situats paral·lels a carrer, amb un habitatge amb orientacions sud/est, amb obertures sobre el C/ Esperaça, i l’altre amb orientacions nord i oest, i obertures sobre l’espai lliure interior que dona a la penya de Sant Joan. En total consta de set habitatges, dos a la planta primera, dos a la planta segona i dos a la planta tercera mes un tercer estudi al terrat/àtic. El programa establert pels habitatges de la planta primera, segona i tercera és de menjador- estar, cuina, un dormitori doble, un de senill i un bany complert. L’estudi del àtic es un sol ambient amb el bany independent.

Façana despres de la rehabilitacio.

La façana adopta una tipologia d’obertures de proporció vertical, exceptuant les de la planta baixa, destinada a local comercial i seguint els criteris d’aparadors. A les plantes superiors es resolen les obertures amb dos tipologies. Les habitacions i sales es resolen amb una obertura tipus balconera de dos panys, la proporció de la qual permet donar servei a una o dos habitacions, segons conveniències de la planta. La composició en façana d’aquestes obertures segueix els criteris de verticalitat, alhora que en recorregut horitzontal estableixen diferents ritmes, deixant panys massissos continus, per emmarcar les obertures. Es tracten els balcons amb unes persianes mallorquines corredores que donaran ritme i intimitat als pisos.

Acabats interiors banys

Acabats interiors de les vivendes.

Publicat dins de Cap a la rehabilitacio d'edificis | Envia un comentari

Cèdules d’habitabilitat

Publicat dins de Honoraris de Feines Fixes | Etiquetat com a | Envia un comentari

Inspeccio Tecnica d’Edificis ITE

 

 

Inspecció Tècnica dels Edificis d’habitatges (ITE)

El Decret 187/2010, de 23 de novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges DOGC 26.11.2010, estableix que hauran de passar una revisió obligatòria tots els edificis d’habitatges plurifamiliars que tinguin més de 45 anys, i els que vagin assolint aquesta antiguitat.
Aquest Decret entra en vigor el 26.02.2011.

Què és la ITE?

És el mitjà que regula la Administració per tal de verificar que els propietaris mantenen els edificis en un correcte estat de manteniment i ús efectiu.
Una ITE té tres passos:

1. la inspecció visual dels elements comuns de l’edifici que fa l’arquitecte encarregat. Si durant aquesta inspecció es detecten deficiències que comportin risc imminent per a les persones, l’arquitecte ho ha de comunicar immediatament tant a la propietat com a l’ajuntament perquè s’adoptin les mesures urgents.

2. la redacció de l’informe de la inspecció tècnica i qualificació de l’estat de l’edifici per part del mateix arquitecte. Segons les deficiències detectades pot ser necessari la realització d’obres de reparació i el consegüent certificat de final d’obres.

3. el certificat d’aptitud emès per l’Administració.

Quins edificis han de passar una ITE?
La inspecció tècnica és obligatòria en els següents casos:

• per a edificis plurifamiliars d’habitatges de més de 45 anys d’antiguitat

• si l’edifici o els habitatges de l’edifici es volen acollir a programes públics de foment de la rehabilitació.

• si ho determinen els programes o les ordenances locals, que podran contenir previsions més amplies i exigents, com per exemple, estendre la obligació de la inspecció tècnica als edificis unifamiliars.

S’entén per edifici plurifamiliar aquell que contingui més d’un habitatge, sense perjudici de que pugui contenir altres usos.

Quan s’ha de passar la ITE?

S’estableixen uns terminis màxims per dur a terme la inspecció, amb el següent calendari:
• Anteriors a 1930: Fins al 31.12.2012
• Entre 1931 i 1950: Fins al 31.12.2013
• Entre 1951 i 1960: Fins al 31.12.2014
• Entre 1961 i 1970: Fins al 31.12.2015
• A partir de 1971: Fins al 31 de desembre de l’any en què l’edifici assoleixi els 45 anys d’antiguitat

Què han de fer els propietaris dels edificis d’habitatges?

És obligació de la propietat conservar i rehabilitar els immobles per tal de mantenir-los en condicions d’ús efectiu i adequat. Com a verificació del compliment d’aquest deure, la propietat és la responsable d’encarregar la Inspecció Tècnica d’Edificis d’habitatges (ITE). En cas de ser necessari, igualment hauran de fer-se càrrec de les obres de reparació per esmenar les deficiències detectades en els terminis indicats.

En el cas d’edificis sotmesos al règim de propietat horitzontal, aquesta obligació recau en els òrgans pertinents de la comunitat. Quan en l’immoble hi hagi més d’una comunitat, es pot dur a terme una inspecció tècnica per cada comunitat.

Què farà l’arquitecte en relació a la ITE?

L’arquitecte pot desenvolupar les següents feines en relació a les ITE:

La inspecció tècnica que li encarregui la propietat de l’edifici i emetrà l’informe tècnic.

El projecte i direcció de les obres de reparació que s’hagin de realitzar per esmenar deficiències, emetent el corresponent certificat final d’obres, necessari per obtenir el certificat d’aptitud de l’edifici.

El projecte i direcció de les intervencions de millora i rehabilitació dels edificis (reparacions estructurals, reparacions o millores de les instal·lacions, millora de les condicions d’accessibilitat i habitabilitat, millora de la eficiència energètica de l’edifici,etc).

Redacció i seguiment de la planificació de les actuacions per a la conservació i el bon manteniment de l’edifici, incloent els projectes o documentacions tècniques requerides per l’Administració.

Elaborar el Llibre de l’edifici i, en particular, el Document d’Especificacions Tècniques, on s’inclouran les instruccions d’ús i manteniment i el Pla de manteniment de l’edifici.

 Tramitació de la ITE

 Arq.tec Suris Associats SLP, te un equip tècnic que els assessorarà i solucionarà tots els aspectes referents a l’aplicació del nou decret ITE.

* Preu per la realitzacio de la ITE

 No dubtin en posar-se en contacte amb nosaltres.

                                          Arq(i)Tec Surís i Associats SLP.

Joan Salvador Surís i Sala

Arquitecte col·legiat nº 37.593/4

Arquitecte Tècnic col·legiat nº 7060

 

Publicat dins de Honoraris de Feines Fixes | Etiquetat com a | Envia un comentari

Un Parc lineal per a Blanes

 Publicat a la revista Recvull de Blanes. Abril 2011

Si preguntéssim a la majoria de vilatans  de Blanes sobre els elements dominants del paisatge del nostre poble, parlarien de Sa Palomera i de la figura omnipresent de la muntanya de Sant Joan i es cap allà on dirigim els nostres pensaments quant parlem d’un mirador sobre el poble. Però tenim un indret molt interessant i molt desconegut que en aquest article intentaré reivindicar per a l’ús dels vilatans i forasters.

La majoria de Blanes s’assenta a les zones generades per las dues rieres, la de Blanes  i la de la Vall d’en Burg, culminant amb l’isme que uneix la vil·la a la roca de Sa Palomera. Dominant aquests espais tenim una cornisa de rocosa que fa de mirador sobre el mar i el poble,  que s’estén des del Fortí, fins a morir al Racó Blau, a prop del riu Tordera. És la cornisa rocallosa que conduïa la Riera de la Vall d’en Burg fins a la Palomera. Parlem d’un indret espectacular per les seves vistes i molt malmès per l’ urbanisme caòtic que ha dominat (i espero que ja no domini més) aquest indret que tenim que fer nostre.

Parc Lineal de Blanes

Clicar per ampliar imatge.

Si agafem aquesta cornisa a l’alçada del Fortí, podrem seguir amb més o menys dificultat un recorregut abocat al mar que ens dona una visió força complerta de la façana marítima que tenim i que des de pocs altres llocs podrem gaudir tant plenament.

Mirador Blanes

Ja fa uns anys, veient la qualitat de l’ espai vaig gestar un projecte de parc lineal sobre aquesta cornisa, que us exposaré en aquest article. Espero que aquestes ratlles descobreixin a molta gent el potencial que té aquest recó i que si els captiva com a mi, fem un esforç per reivindicar-ho i potenciar-ho com a pulmó de Blanes.

En el seu moment vaig ensenyar el projecte esmentat a l’ajuntament amb bona acollida i els hi va semblar molt interessant. En aquell moment es va comentar que es posarien en contacte amb mi per explorar més àmpliament l’assumpte. Malgrat això, no va ser així, però arran d’aquest conversa van anar apareixent petites actuacions en diferents parts del recorregut, sortides o inspirades, si mes no de la idea original que jo havia exposat (el mirador sobre la l’escola de la Vila, l’arranjament de la zona sobre l’actual CAP dels Pins, …).

Passat el temps he vist amb certa satisfacció que la llavor que vaig plantar en aquell moment va arrelar,  ja que en el nou POUM de Blanes, aprovat fa poc i que conduirà el desenvolupament urbanístic d’aquest poble els propers anys, es fa referència a aquest indret, i d’una manera indefinida s’aporten solucions o paràmetres de desenvolupament que existeixen al meu projecte tot i que, en alguns casos, de manera excessivament tímida.

Com podreu veure en els planells i dibuixos que acompanyen aquest escrit, es tracta de revaloritzar tot aquest espai que arrenca de la Penya del Fortí i mitjançant diferents plantejaments (passeres, ponts, camins, jardins, miradors, …) arribar fins a la zona del Racó Blau i fins i tot connectar-se amb un possible passeig fluvial que desenvolupés la zona del riu.

Pont que salva la baixada del Cargol

Aquest espai ens portaria a contemplar Blanes des d’un punt de vista que la majoria dels vilatans no estem acostumats a veure i podríem gaudir d’un veritable parc, cosa que a dia d’avui no existeix al nostre poble.

Durant el recorregut podríem fruir d’indrets molt diferents, miradors que s’obren al poble i al mar, petits passejos entre arbres, itineraris més intimistes fins arribar a un gran espai que es generaria a la zona de confluència de Quatre Vents, Can Borrell i el Racó Blau, organitzant una gran zona lúdica al voltant d’un estany artificial que articula tot aquest espai.

Es podrien fer gestions perquè la Masia que existeix a la zona (del veïnat de Mas Ferrer), pogués tenir una funció lúdica i educativa de divulgació de la natura i del que eren els masos com a entitat agrícola, aportant tots aquells coneixements de la vida a pagès que la nostra existència més urbana a fet desaparèixer del conscient col·lectiu. Procurant alliberar la Masia de les construccions que l’envolten, aconseguiríem que tornés a tindre tot el caire del Mas que va tindre al seu moment,  per el seu significat històric i la seva situació privilegiada a la part més alta d’aquest recorregut.

El projecte del Parc passa per cobrir el tall sagnant que representa la continuació de l’Avinguda d’Europa amb la baixada cap a la Plantera, que secciona i separa  brutalment la zona de Quatre Vents i la del Racó Blau.

El Projecte tanmateix genera relacions entre el Parc i la part baixa del recorregut (Racó den Portes, Padrets, Pça. Catalunya..), reforçant connexions que ja quasi existeixen i donant-l’hi una categoria d’avingudes d’accés al Parc des del nivell del mar.

Aquest projecte tindria que acabar ajudant a connectar tots els espais d’interès de Blanes, generant rutes turístiques que portin des dels Jardins Botànics fins la delta del riu Tordera i potenciant un turisme que gaudeixi de recorreguts marcats i ben indicats; Els parcs de Blanes, Les ermites, El riu i la delta, Els Jardins Botànics…etc.

Tenim que explorar i explotar el que tenim, no solament per nosaltres, sinó per aconseguir que una millora del poble programada i ben pensada que pugui generar més al·licients per els blanencs i forasters,  generar mes recursos econòmics, millorar la qualitat de vida i potenciar la qualitat (que existeix) de la nostre població.

Publicat dins de Articles Publicats | Etiquetat com a | 1 comentari