EL PALAU DELS VESCOMTES DE CABRERA……..EL GRAN OBLIDAT?
Publicat al Recvull d’agost del 2010
La conversa. Conversant amb l’amic Pere Reixac sobre un tema que ens apassiona a tots dos, Blanes, l’hi vaig parlar d’algunes idees i d’alguns projectes que fa temps que corren per al meu cap i per la meva taula de dibuix. De tots els temes parlats em va donar l’opció de posar-ho per escrit, oferint generosament la plataforma que dona la revista Recvll. Em va semblar molt interessant ja que sempre he cregut que aquesta revista tindria que ser la consciencia del poble de Blanes i generar debat sobre temes de la nostra vila. Donat que es celebren els actes commemoratius del 750è aniversari de la Carta de franqueses de la Vila de Blanes (1260-2010) i l’expansió de Blanes sota el mandat dels Vescomtes de Cabrera, us parlaré del meu projecte per un gran oblidat, el Palau del Vescomtes de Cabrera, que per molts solament representa l’església parroquial i l’esbarjo. Companys, tenim un Palau que fou començat a construir a mitjans del segle XI per Bernat de Cabrera, vescomte de Cabrera i Girona, però que només va poder veure acabada l’església. El palau-castell fou dut a terme pel seu successor i net, Bernardí. Blanes era un poble encerclat per muralles i dins d’aquestes i elegint un punt elevat, es construïren l’església i el Palau. Ambdós edificis són de plena època gòtica. Tenim un edifici gòtic civil oblidat….quants pobles no voldrien un regal com aquest?
Un xic d’història. El Palau tenia traçat rectangular, gairebé quadrat, i les sales s’hi distribuïen en dues plantes, a l’entorn del pati central. En aquest i descoberta, hi havia la solemne escala per pujar al pis superior. Tota la part dreta de l’edifici ha desaparegut, precisament on el desnivell del terreny obligava a una construcció mes alta i imponent. Es suposa que la seva destrucció ja tingué lloc en algun fet d’armes que esdevingué a Blanes durant el segle XVII, tal vegada per als francesos. Abandonament, incendis durant la Guerra Civil i posteriors reconstruccions, deixen l’edifici tal com el coneixem actualment. Bàsicament tenim una magnifica ruïna gòtica en un punt immillorable del poble. Es pot veure pràcticament des de tot arreu, si més no la torre. Tot i que últimament amb el gran creixement del poble és més difícil aquesta visió. És un edifici llargament desaprofitat i amb un gran potencial per a Blanes.
La idea. La idea del projecte és que aquest conjunt torni a assolir l’ importància que havia tingut, però des d’un punt de vista social i cultural, que permeti acostar no solament el fet religiós a tot el poble, si no treure tot el potencial social i cultural que pot donar de sí aquest edifici i el seu entorn restaurat. En una conversa que es va mantindre amb el Bisbat de Girona, aquest estava encantat de cedir part de l’ús al poble per a activitats civils.
Es pretén que el poble s’apropiï del Palau per mitjà d’activitats no únicament religioses, si no musicals, corals, museístiques, teatrals, infantils, socials…tot i te cabuda. Depèn de la gent i de la il·lusió que si posi, el projecte dona idees d’utilització però no es tanca a res.
Així doncs, anem a pams. Què podríem fer al respecte?
La plaça. Es proposa una intervenció molt important a l’entorn per retornar la plaça a les seves funcions primigènies i potenciar-ne de modernes. Un punt important d’aquesta actuació es obrir un carrer a la zona nord del conjunt,(fet que contempla el POUM de Blanes) que faria que la plaça es connectés amb la zona est (absis) provocant que tot l’entorn del conjunt es mantingués a una sola cota, i que l’accés a tot el conjunt, fos a peu pla.
Es modificaria la plaça elevant la cota actual i es realitzaria a sota un aparcament per a cotxes de dues plantes que dona cabuda a mes de 50 vehicles, millorant el problema d’aparcament per a les cerimònies i manifestacions artístiques -socials.
Per accedir a la plaça es formarien unes escalinates (que ja existien a l’antiguitat) que barren la plaça a la funció que a assolit actualment de pàrking. Per facilitar-ne l’entrada a persones amb problemes o discapacitades es pot utilitzar l’ascensor que es crea a l’aparcament soterrat o es pot arribar per al nou accés des de la part del darrera de l’església.
L’obertura del carrer de l’ala nord, compleix dos factors; per un costat enllaçar la porta principal amb l’abscís i donar la visió de tot el conjunt al poder voltar-ho pràcticament tot. Desprès veurem que amb l’adequació de la zona est del conjunt, tindríem també accés a noves funcions.
El Palau. Del Palau, que en aquest moments no té cap de les dependències originals, ja que van ser completament derruïdes, resten únicament de peu part de les muralles. En aquest edifici l’actuació és la més important, ja que es pretén que torni a tenir la volumetria i la importància que va tenir al seu moment. Amb l’ intervenció s’intentarà recuperar aspecte i dimensions de l’estat original del Palau, sense entrar en reinterpretacions historicistes del conjunt. Sempre es deixarà molt clar, tant formalment com mitjançant els materials que s’utilitzin, a quina part de l’edifici s’actua, potenciant la visió de les restes gòtiques existents.
Al Palau s’hi col·loca l’auditori/teatre, biblioteca, despatxos, sales d’usos socials, aules de catequesis, tallers plàstics per a infants….i tot un programa que es pot re-definir constantment. Us intentaré descriure sense fer-me massa pesat com quedaria l’edifici:
A la planta baixa (nivell 0), es realitzen l’auditori/teatre/cinema, i totes les dependències annexades a aquestes funcions, control d’accés, bar, WC, i zona de reunió.
El vestíbul de l’auditori es transforma en un espai a tota alçada que permet veure els diferents nivells de l’edifici i que està obert a les vistes sobre el poble i el mar.
Al nivell 1, apareixeria un pati elevat porticat, que organitza els espais de la planta: despatxos parroquials, biblioteca, sala d’audiovisuals, zona d’activitats plàstiques i banys.
Al nivell 2, trobem la funció mes doctrinal, amb les aules de catequesis, unides per un passadís que s’obre al pati interior, i les aules amb vistes al poble i al mar.
El terrat es un nivell només de manteniment i d’instal·lacions, tot i que té una impressionant vista i no es pot descartar una possible utilització lúdica.
Edificis ala nord. En aquests edificis hi situem el museu parroquial, i l’espai de Carites. Al lloc que existia l’antiga capella de santa Anna, patrona de Blanes, s’hi col·loca el museu. Aquest museu s’entén com un espai continuo que va donant pas a les diferents manifestacions artístiques; retaules, imatges, quadres, codis antics, reliquiaris i diferents espais vinculades amb les pràctiques religioses i exposicions itinerants. L’ il·luminació prové de la creació d’uns lluernaris formats pel tall que es deixa entre els murs actuals i la nova coberta. (aquest edifici actualment no té taulada). El museu s’entén com una caixa tancada, que solament té dues visions exteriors, una a la plaça, quan s’entra (el món exterior) i l’altre a un pati/claustre, quant ja t’has endinsat al museu (el recolliment). A continuació del museu, però separat pel pati/claustre, trobaríem l’edifici de Carites, que aprofita part de l’antiga muralla del segle XVII que tancava el conjunt nord, per articular un petit edifici que fa la funció de centre d’acollida i de magatzem de roba i altres donacions. Aquest edifici es composa de planta baixa; recepció, cuina, menjador i sala d’estar i s’entén com un espai obert que dona acollida a tothom. La planta primera pot recollir algunes habitacions.
Cloenda. Espero que aquesta explicació, mes plena d’il·lusió que de qualitat literària, no hagi resultat molt feixuga per el lector i aconsegueixi introduir les ganes de reivindicar per a tot el poble aquest magnífic i oblidat edifici, per convertir-ho en un referent cultural i social de tots els Blanencs.
