El bosc en crisis o com malmetre el patrimoni natural

Article publicat a la revista Recvll de Blanes el julio del 2012

El bosc amb crisis, o com malmetre el patrimoni natural.

Fa uns dies, vaig llegir que el dia 7 de juny es va inaugurar a la casa Saladrigues una exposició sobre els boscos, patrocinada per l’ajuntament de Blanes i la fundació “La Caixa”, d’aquest fet extrec el que consta a la web de l’ajuntament de Blanes. La inauguració de la mostra que van encapçalar l’alcalde de Blanes, Josep Marigó, el secretari general de la Fundació “la Caixa”, Lluís Reverter i la delegada general a Girona d’aquesta entitat bancària, Maria Alsina; així com regidors i regidores de l’Ajuntament de Blanes….. Amb curiositat, vaig fer cap a l’exposició, ja que el tema dels boscos i la natura, m’interessa i me n’agrada gaudir-ne sempre que puc. Be, es una exposició didàctica, abocada a un públic general que els hi farà descobrir temes basics del bosc, però interessants i necessaris de conèixer. Vaig trobar a faltar un apartat que no es desconegut per ningú, però que considero de molta importància, la relació de l’home amb el bosc (extensibles a qualsevol camp de la natura), una relació que tindria que ser de màxim respecte i complicitat. La màxima d’aquesta relació, es la que fa anys un amic meu alemany amb va comentar en una passejada per l’entorn de Blanes, al tindre una gran sorpresa per la seva part, de veure com estaven de bruts els indrets per on passàvem. A nosaltres ens ensenyen a deixar el bosc net per que el que vingui darrera el pugui gaudir tal hi com l’hem gaudit nosaltres.

El bosc com abocador de runes i mobles

 

Desprès de sortir de l’aposició vaig fer una recapitulació d’imatges del bosc de Blanes, que tinc molt registrades al meu conscient i que algunes il·lustren aquest article (tot i que no son exclusives dels boscos de Blanes aquí te una incidència molt gran). Imatges que no tenen res de respectuós, de complicitat i de relació d’un ser racional amb el seu entorn natural que l’hi dona vida.

Les restes que no es poden vendre

 

Mirant la realitat geogràfica de Blanes, tots sabem que te poc terme municipal comparat amb altres municipis, però tot i que es petit es prou ric  paisatgísticament, com per pensar en mantenir-ho mínimament digne per que en pugui gaudir tant els blanencs com els forasters. Olot te una població semblant a Blanes…mireu el seu entorn, res a veure.

De cop vaig pensar que totes aquestes autoritat que promouen una exposició interessant, que diuen paraules interessants i que surten a la foto. Que han fet, que fan i que pensen fer, per que el entorn de Blanes, els seus boscos, el riu i per extensió les platges i les cales (ja que a la costa Brava els pins arriben fins el mar), estiguin mínimament nets i amb condicions de ser gaudits i utilitzats per tots. Es increïble que un passeig per qualsevol indret natural que envolta Blanes, sigui un recorregut de deixalles d’obra, electrodomèstics vells, mobles, fundes de cablejat de coure robat…etc, etc. Sense contar amb els no menys típics incívics  que s’emporten el menjar a qualsevol espai natural i tot acabant el llençat allà mateix.

Restes de robatoris, fundes de cablejat de coure

Restes de robatoris, fundes de cablejat de coure

Suposo que si parlem amb l’ajuntament , ens sortirà que amb la crisis…… , però no Srs. això no es solsamènt problema de la crisis (abans de la crisis també estava brut el bosc), es problema d’educació ciutadana, es problema de que l’ajuntament utilitzi els mitjans humans de que disposa i faci una funció de control i de fiscalització dels espais naturals, que els empleats municipals que tan diligents son a l’hora de posar multes a les noves zones blaves, tinguin la mateixa diligencia per controlar abocaments de tot tipus al bosc, controlar a la gent que menja dins del cotxe a indrets naturals i llença totes les restes per la finestra, la gent que canvia l’oli del cotxe en mig del bosc generant una contaminació devastadora. Estic a favor que es potenciem  l’ utilització dels terrenys rústics per part dels seus propietaris,  això generaria una conservació i neteja de les finques (pensem que als anys 60, tot l’entorn de blanes que ara son boscos eren terres de cultiu). La feina de l’ajuntament es fomentar i a l’hora controlar aquesta utilització i acotar els   assentaments  que s’han generat i s’estan generant d’un “barraquisme rural” indecorós i que es el que impera a l’entorn de Blanes. No estic parlant de multar, que sembla que es l’únic que acaba fent un ajuntament, si no de explicar, fomentar i incentivar l’ utilització positiva de la zona rustica. Això no vol dir que al final no es tinguin que utilitzar mides coactives amb qui no respecti les normes. Però primer siguem creatius.

Es fomenta el barraquisme rural

Es fomenta el barraquisme rura

Deixem el discurs de la crisis, del que son directament responsables les actuacions politiques d’aquestos darrers anys i passem a funcionar amb una altra mentalitat d’optimació dels recursos que ja tenim i que mantenim tots els ciutadans. Que aquests recursos s’apliquin amb criteris de productivitat empresarial, en benefici del poble i en aquest cas també de la natura.

Joan S. Surís i Sala

Quant a joansuris

Currículum a tall de presentació: Estudis: Arquitectura Superior i Urbanisme per la universitat politècnica de Barcelona. Màster d’urbanisme per l’UdG. Arquitectura Tècnica per d’universitat politècnica de Barcelona. Treball: Despatx propi d’arquitectura i urbanisme de del 1992. Obres publiques i privades. Activitat docent a l'Institut Gaudi de la contruccio 1997-98 Coordinació d’obres de la ronda de dalt (BCN) per l’ institut promoció obres olímpiques 92. IMPUSA. Plaça per oposició al departament del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles Publicats i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.